¿Per què és tan important actuar d'una altra manera?

Antònia Vidal Ruiz

El cardenal Cañizares obria recentment el curs de la Universitat Catòlica de València (UCV) i expressava: «Necessitem universitats en les quals es genere la cultura de la pau». Sí, les necessitem, però amb maneres més evangèliques. ¡Una minoria creativa autèntica en la Universitat Catòlica de València per a desenvolupar la cultura de la pau, la cultura de la transparència econòmica, la cultura del sacrifici i de l’entrega!

La realitat és que els nostres hospitals, escoles i universitats catòliques, per a molts seguixen sent només de nom i en la immensa majoria dels casos els semblen despullades de tot vestigi d'identitat catòlica. Institucions els eslògans de les quals decoren tanques de publicitat de les nostres ciutats com les ruïnes d'una civilització antiga. ¿Per què no reconéixer el declivi institucional en el qual estem enfrontats? ¿Com actuar davant de la pèrdua de credibilitat de l'Església catòlica per causa de les maleses d'uns pocs?

No hem de pregar simplement perquè el Senyor actue o per a rebre il·luminació, sinó perquè el Senyor ens ajude a actuar de manera més evangèlica. Ens urgix recordar i redescobrir la nostra verdadera identitat com a Església de Déu, eixint del nostre exili i eixint de nosaltres mateixos.
La Universitat Catòlica a València té una tasca insubstituïble, clar que sí. És el lloc constituït perquè la relació educativa es pose al servici de la persona en la construcció d'una qualificada competència científica amb una cultura transparent i fidedigna de la pau. La Universitat Catòlica conté en els seus principis una visió no merament mercantilista i utilitarista de l'ensenyament. En la Universitat Catòlica estan els gèrmens per a desenvolupar una formació espiritual i cultural integral en esta terra. Tot açó és cert… No obstant això, hi ha notícies, de prop i des de lluny, que dolen…
Una notícia recent: El papa Francesc ordena investigar l'Església d'Hondures per cobraments excessius en una universitat catòlica. La mesura sorgix després que una revista italiana acusara el cardenal hondureny Oscar Andrés Rodríguez Maradiaga d'haver cobrat grans sumes de diners d'una universitat catòlica. Llisc la notícia en Infovaticana. Tracte d'esbrinar la informació que em donen i em sembla que es tracta d'una maniobra anti-Francesc, colpejant a un col·laborador seu. Tot sembla indicar que són diners al seu nom però per a finalitats apostòliques. Per a mi el cardenal referit gaudix de credibilitat, almenys de moment. Infovaticana és perversa... Però, ¿són adequades les maneres que seguim utilitzant?

Unes altres notícies no tan recents sobre les ombres de la Universitat Catòlica de València, també desconcertaven en el seu moment a molts dels catòlics valencians, amb alguns titulars:

- «La bambolla universitària privada valenciana». La meua reflexió: ¿quina raó autèntica mou este titular?
- «Camps impartirà un màster sobre la corrupció en la Universitat Catòlica». El meu comentari: ¿és la persona adequada?
- «Levante-EMV revela les elevades nòmines d'alguns dels directius de la UCV, cosa que dibuixa una realitat salarial poc comuna que contrasta amb els acomiadaments i degradacions que s'han produït recentment en la institució». Jo em pregunte: ¿fins a quan?

¿Hem canviat les formes mercantilistes? ¿Estem disposats a fer-ho? Les regles del joc han canviat a meitat del partit, però massa sovint encara seguim insistint a jugar el nou partit amb les regles del passat, és a dir, sense afectar a les butxaques, amb una visió distorsionada i parcial de la realitat. ¿Quines són les nòmines actuals dels dirigents catòlics (alguns d'ells sacerdots) en la Universitat Catòlica de València?

La Universitat Catòlica està destinada a denunciar la colonització econòmica, cultural i ideològica actual que, si bé s'ha donat al llarg de tota la història, hui amenaça la societat d'una manera agressiva. «La privació de la llibertat, l'eliminació de la memòria i l'adoctrinament dels jóvens són els tres indicadors d'eixa colonització», ens advertix freqüentment el papa Francesc. Però, ¿en quina mesura som víctimes dins d’allò mateix que estem cridats a denunciar fora? ¿Urgix actuar amb altres maneres i amb altres continguts, per a fer canvis i reformes?.
Destaquem en este breu comentari que seguim necessitant a València de la «decisiva» contribució cultural de les minories creatives catòliques autèntiques i verdaderes. Però és vital desenvolupar eixa minoria crítica per a fer una Universitat que siga de debò catòlica i valenciana. I per a açò cal ser valents en el testimoniatge, en l'amor autèntic a esta terra. Cal engegar processos en esta terra amb una cultura valenciana de l’entrega i de la pau. Amb obertura i transparència, amb l'alegria de l'Evangeli, amb fidelitat creativa.