ESPECIAL CRESOL
Canviem de domicili

«¡N’estic content!», repetia entusiasmat
Rafael Guinart

A la parròquia de Sant Josep Artesà de València, al bell mig de la denominada Ciutat dels Artistes, ha arribat com a nou rector, un artesà especialitzat, no en el tractament de la fusta o el cartó, sinó en la misteriosa gràcia de tractar la persona humana i respectar la seua dignitat. El seu nom, particularment ben conegut dels lectors de CRESOL, és Jesús Belda.

Ha vingut a esta ciutat valenciana dels artistes després d’haver passat durant sis anys pel dur aprenentatge de la missió a Cuba, d’on va tornar ben convençut i experimentat en com cal i no cal procedir amb la matèria humana, per tal d’oferir a la societat una persona responsable i lliure, i fer dels cristians uns servidors vitalment entregats als pobres, que és ser servidors del mateix Jesús. Esta extraordinària experiència civicopastoral la té recollida en un llibre (Cuba, ¿a dónde vas?, Edicep) i molt viva encara en la seua memòria cordial.
En tornar a València, va aprofitar un tros de montanya, heretat dels seus pares, i va fundar la seua escola particular a l’aire lliure, amb un estil personal i peripatètic, com en l’antiga escola greca. En este espai, tan singular i curiós, han trobat casa, acolliment, comprensió, taula i treball un bon nombre de subsaharians en desembarcar de les pasteres, i deixats a sol i serena. El respecte i la consideració cap a la fe alcorànica d’alguns d’ells, junt amb la connatural sensibilitat franciscana de l’hereu de la montanya, que des d’ara es podria denominar també santa, l’inspiraren a fer-ne una Catedral de la Natura ecumènica, on hui hòmens i bèsties del camp canten, lloen i reten honors al seu Creador i Senyor, en completa harmonia messiànica.

Mentrestant l’esperit innovador de Jesús continuava desplegant-se, tot alçant, com si no res, una vigorosa i ben plantada plataforma, il-luminada per un humil CRESOL, que convida a dialogar i esbrinar nous camins, més actuals i evangèlics, és a dir, més humans, socials i eclesials, per on hauríem de transitar hui els cristians i preveres.

Esta diversa i ja llarga caminada vital l’ha portat a un punt de maduresa personal i sacerdotal, que només en les perifèries socials i urbanes troba el seu lloc adequat, concretament, ara com ara, en este racó de la ciutat, santuari dels artistes, allunyat del centre, on sabrà fer de la parròquia un taller humil que treballarà l’art creador del misteri de Déu en l’home. Perquè, així com les figures de la ciutat dels artistes reproduïxen la llum mediterrània i el tarannà característic dels valencians, les obres i les intuïcions pastorals de la parròquia de Sant Josep Artesà reflectiran la llum i la vida del Crist en els cristians.

Aquella vesprada de la presa de possessió un bon grapat de companys vàrem fer companyia al sempre il-lusionat Jesús Belda. I, com que vaig ser el primer a arribar, em vaig recrear admirant la dramàtica imatge del Crucificat del retaule major, que recull en el seu rostre desconjuntat i caigut tot el dolor de la gent; a la seua vora una escultura de Santa Maria, acollidora i simpàtica, rutilant de color i plena de vida, tota una mare; i a l’altre costat la figura de Sant Josep Artesà retallada en un elemental cartó, apegat a la paret. Estic segur que en una pròxima benefactora oportunitat serà substituïda per una bella talla de fusta, adient al bon fuster que fou sant Josep. La sagristia: neta, coqueta i xicoteta, però sobrada per a la grandària del nou rector. A la capçalera de la nau el sepulcre del constructor del temple i primer rector de la parròquia, que espera la Resurrecció, indiferent al fet que el seu nom no conste sobre la làpida blanca, perquè sap que està escrit en l’indestructible llibre de la vida. I, com que encara faltava un poc per a la cerimònia, vaig gaudir també d’un recés a la recollida capella del sagrari, finament decorada.

Durant la cerimònia la fraternitat sacerdotal circumdava festivament el presbiteri; i el fervor dels feligresos, encara que tenyit de certa i comprensible nostàlgia pel rector precedent, s’escampava per l’esglesieta i es feia sensible de manera intensa en el cant i en el batec dels seus cors. L’afecte familiar dels germans i nebots de Jesús era com l’encens, que ascendia perfumant el temple, i a través de les poroses volutes de l’encens, Jesús veia clarejar els perfils de la joiosa presència de son pare i de sa mare.
La cerimònia avançava i entre el rigor de les fórmules rituals i l’espessor del formalisme cerimonial el nou rector Jesús va aconseguir calfar l’assemblea amb el fervor sacerdotal dels seus cordials sentiments i les seues senzilles i enceses paraules, proclamant que estava molt content, perquè se sentia enviat per l’Esperit Sant. «N’estic content, n’estic content», repetia. Eren paraules planeres, pronunciades amb el significat etimològicament més autèntic del seu sacerdotal entusiasme, paraula que trau origen del theos grec, del qual deriva enthusia, que vol dir «inspiració divina», que genera l’entusiasme. Ell ho veia clar dins de la seua ànima. Se sentia content ientusiasmat perquè se sabia inspirat i enviat per l’Esperit Sant. Jesús ha arribat a esta Ciutat dels artistes carregat de valors humans, socials i eclesials i, com que coneixem el seu esperit creador i la seua vena comunicadora, ens contarà, dins de poc, que la ciutat dels artistes ha estat per a ell un «locus theologicus», en el qual Déu, Bellesa eterna, se li ha manifestat també viu en els valors estètics, cultivats pels artistes de la seua nova demarcació parroquial. Una nova experiència que afegirà, fent tot un feix personal, a l’experiència de Déu present en el subsaharià, que arrossega la seua dignitat sense repòs ni trespol, i a l’experiència ecologicoreligiosa de la Catedral de la Natura recuperada, conjunt harmònic, semblant al Paradís Terrenal, on conviuen amistosament hòmens i animals, excepció feta, és clar, de l’escurçó enganyador. D’ara en avant la Catedral de la Natura, estendard predilecte de Jesús, incorporarà, junt amb els valors socials i ecològics, també els valors estètics de l’art.

En acabar la festa parroquial i expressades les efusives felicitacions, tornàrem tots a casa molt satisfets, perquè Jesús estava content i entusiasmat, és a dir, se sentia inspirat i enviat per l’Esperit Sant.