TREBALLANT PELS IMMIGRANTS

El cardenal Cañizares anima a «buscar la pau» treballant pels immigrants i refugiats.
Mercedes Martínez Vicente

El titular de l'arxidiòcesi de València ha dedicat una carta pastoral recent a la 51 Jornada Mundial de la Pau. El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, anima a «buscar i construir la pau» treballant pels migrants i refugiats i convida a llegir i meditar «amb verdader sentit de fe en Déu» el missatge que el papa Francesc ha dedicat a esta jornada precisament baix el lema «Migrants i refugiats: hòmens i dones que busquen la pau».

Freqüentment em plantege: ¿Com es pot treballar concretament amb els immigrants i refugiats? M'impacten algunes experiències d'acolliment. El pare Rafael, missioner combonià, m'escriu: «Hui es complixen 19 dies des que vam acollir estos jóvens immigrants desemparats en la nostra comunitat de Granada…»

Este tipus d'accions són les que ens fan falta. Estes notícies recreen la nostra verdadera identitat cristiana. M´agradaria veure en la carta del senyor arquebisbe les iniciatives d´acollida d´immigrants que es realitzen en la diòcesi de València. I que animara als sacerdots a posar les seues cases i les cases parroquials (per cert, moltes buides) al servici dels immigrants que no tenen vivenda.

Així, l'arquebisbe de València ha dedicat una carta pastoral a la 51 Jornada Mundial de la Pau, amb el títol «Si vols la pau, treballa pels migrants i refugiats»; però, després de llegir esta carta ¿hem de seguir mantenint totes les coses com estan? M'agradaria trobar concrecions en la carta, del tipus de l'anterior notícia referida a la diòcesi de Granada.

El cardenal ha destacat «les quatre paraules amb què es tanca l'edificació de la pau» que el Papa va destacar en el seu missatge: la veritat, la caritat, la justícia i la llibertat. Però el món està cansat de paraules. Els cristians som cridats a experimentar el dolor, tant individual com comunitari, per a posar-nos en acció. Disculpeu-me, però és així. Necessitem més obres concretes d'amor als immigrants, de manera que puguem recordar i redescobrir la nostra verdadera identitat com a Església de Déu.

Els principis que defensen tot, en realitat no defensen res. L'Església a Espanya ha perdut gran part de la seua credibilitat… I hem de mostrar —sense pretendre-ho— que les nostres accions corresponen a les paraules que pronunciem a fi que es torne a confiar en nosaltres. O no és així?