PER UNA MAJOR JUSTÍCIA SOCIAL Un esdeveniment que encara es fa necessari

A nivell mundial, a iniciativa de l’ONU, des de l’any 2007 es celebra, cada 20 de febrer, el Dia Mundial de la Justícia Social. Este esdeveniment és una crida globalitzada que vol concretar part de les conclusions de la cimera de Copenhague de 1995 sobre desenvolupament social.
Per tant, el dia de la Justícia Social, pretén consolidar la tasca de tota la comunitat internacional per tal d’eradicar la pobresa i promoure l’ocupació plena i el treball decent, la igualtat entre sexes i l’accés al benestar social i la justícia social per a tots.
Aportació, des de l’Església, a la construcció de la Justícia Social.
El passat mes de març de 2017 celebràvem el cinquantenari de l’encíclica Populorum Progressio i pot ser, en esta reflexió, siga bo traure el seu record per la connexió en relació al títol de l’article. Amb el preàmbul serà suficient. Destaque el següent:
- Desenvolupament dels pobles, en parla, sobretot, dels que s’esforcen de fugir de la fam, la misèria, les malalties endèmiques, la ignorància, els que cerquen una participació més plena en els fruits de la civilització, que s’orienten decididament cap al seu ple desplegament.
- Ensenyament social dels Papes, el document menciona el magisteri ordinari de l’Església assenyalant les encícliques Rerum Novarum, de Lleó XIII, Quadragesimo Anno, de Pius XI, Mater et Magistra i Pacem in Terris, de Joan XXIII.
- Fet important, recorda que en eixe moment, i jo diria també ara, el fet més important, del qual tothom ha de prendre consciència, és que la qüestió social ha pres una dimensió mundial.
- Els nostres viatges, on es presenten les interpel·lacions que havia rebut Pau VI en els seus viatges on veu, amb ulls propis, les gravíssimes dificultats dels pobles que lluiten davant del problema del desenvolupament.
- Comissió “Justícia i Pau”, esta es crea amb intenció de respondre als desigs del Concili i de concretar l’aportació de la Santa Seu a esta gran causa dels pobles en vies de desenvolupament.
L’encíclica consta de 87 notes repartides entre el preàmbul, dos parts i una crida final. Crec que el relat anterior ens situa clarament en una Església compromesa en relació a la celebració del 20 de febrer. Tenim documents oficials, posicionaments, declaracions, estructures per a canviar i transformar la realitat.
Les ombres i les llums de la realitat des de la celebració.
Les ombres que requerixen del crit de Justícia Social i que són les qüestions a les quals, com a societat global, hem d’estar atents, per a mi són:
- El grau de concentració de la riquesa en el món. Sols 8 persones posseïxen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial, 3.600 milions de persones.
- Els processos permanents d’invenció i innovació destruïxen llocs de treball i/o en desplacen d’altres cap a sectors on els treballs són més precaris.
- Les noves Economies, de recent aparició, con la anomenada economia col·laborativa. Es tracta de l’intercanvi, entre parells, mitjançant una plataforma, d’un bé o servei. Parlem de Deliverroo, Uber, Airbnb, BlaBlaCar i altres. Encara hi ha molts interrogants: la laboralitat del treball, el pagament d’impostos, les normatives administratives actuals, etc. Cal preguntar-se si el futur capitalisme serà un capitalisme de plataforma.
- El procés de globalització està produint unes relacions comercials desiguals entre països.
- Tenim una petjada ecològica de l’1,5, és a dir, consumim més recursos dels que produïx el planeta. Som mediambientalment insostenibles.
- Socialment apareixen situacions d’exclusió de persones i grups socials.
- En l’àmbit cultural s’està produint un monopoli creixent dels mitjans de comunicació i de difusió en mans d’un pensament ortodox.
Pel que fa a les llums, cal assenyalar iniciatives que pretenen produir un canvi en l’actual itinerari de la nostra societat global:
- L’aprovació per l’ONU, l’any 2015, de l’agenda pel desenvolupament sostenible. Esta és punt de partida per a aconseguir un món sostenible el 2030 mitjançant els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
- El treball d’organitzacions internacionals fent denúncia: evasió fiscal, desplaçats, immigrants...
- Aparició d’iniciatives ciutadanes per la construcció d’unes societats més democràtiques i participatives mitjançant iniciatives locals i nacionals.
Des de la realitat concreta local, cal assenyalar altres llums que representen alternatives:
Des del món de l’empresa mercantil:
- La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és el compromís de l’empresa per contribuir al desenvolupament econòmic sostenible en col·laboració amb persones treballadores, accionistes, clients, proveïdors, administracions i societat en general.
- El processos d’autoavaluació, com ara pot ser el GRI- Global Report Initiative, mostren el grau de compromís en l’àmbit social, econòmic i mediambiental.
- El moviment de l’Economia del Bé Comú (EBC) té la intenció d’establir un model econòmic basat en una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al dels mercats financers.
Des de l’Economia Social i Solidària cal assenyalar les cooperatives tradicionals i les iniciatives solidàries més recents. Totes dues es troben arrelades al territori i responen a trets, entre d’altres, com democràcia econòmica, primacia del treball sobre el capital i distribució equitativa de la riquesa.
- La potenciació de la innovació i l’empreniment social, que dóna solució a problemes de les ciutats, famílies, gent gran, joves, dones...
I ara què?
Les ombres són moltes i molt assentades. Per tant, com actuar? Crec que la informació i les reflexions que he presentat donen pistes. Des de la celebració i els documents de l’Església, la crida és clara. El punt central és la persona, el seu creixement, el seu benestar, les relacions entre tots i caminar cap a la construcció del Regne ací a la terra. Endavant! i bona celebració del Dia Mundial de la Justícia Social.