EN LA FACULTAT DE TEOLOGIA

Jesús Belda
CONFERÈNCIA DÈL PROFESSOR FÉLIX DEL VALLE
La segona conferència organitzada pel Procés de Retrobament Sacerdotal, tenia per títol «El poder de la fe i del sagrament de l’orde». Va ser impartida per Félix del Valle, professor del Instituto Superior de Estudios Teológicos San Ildefonso de Toledo. Va versar sobre la integració i la sanació de l’afectivitat en la vida del prevere. El ponent va anar analitzant diferents aspectes per a una bona salut afectiva des del punt de vista del poder de la fe, «un poder integrador, sanador i constructor de la personalitat humana, cristiana i sacerdotal».
La conferència està en la web de la Facultat.

És interessant la temàtica sobre com curar i integrar l’afectivitat, amb les tres dimensions exposades: en la pràctica de la virtut, per mitjà de la fe; en la sanació del subconscient, reconeixent certes senyals; en algunes patologies mentals, amb tractament psíquic adequat.

La conferència em suggerí el següent comentari:
1. El poder de la fe en les tres divines persones és infinit. Este misteri és la font de tota sanació. Cada dia Déu Pare ens continua creant i sanant, si acceptem que Jesucrist ens redimisca i que l’Esperit Sant ens ajude a madurar en la fe. Estimar com les tres persones divines s’estimen és font de salut.

2. Jesús és la saviesa de Déu en persona. Però el coneixement de la persona humana de Jesús és limitat. Si Jesús fou com totes les persones excepte en el pecat, ¿va tindre relacions sexuals al llarg de la seua vida? Coneixem molt poc sobre la seua sexualitat, la seua afectivitat, la seua genitalitat; el seu tracte eròtic amb la dona, etc.

La persona de Jesús està descrita amb senzillesa en els quatre evangelis, documents fundacionals de la fe cristiana. Amb el pas del temps interesos religiosos, políticos i ideològics van anar deformant el Jesús històric. Encara que hui estem en condicions de conéixer amb més precisió i profunditat la persona de Jesús que en el passat, amb les fonts de la revelació, i la investigació històrica, la dificultat persistix. Diu el papa Francesc: «A Jesús no se’l pot conéixer “en primera classe” o “en la tranquil·litat”, menys encara “en la biblioteca”». Els evangelis transmeten la impressió que el Natzaré es va mantindre cèlibe.

Però no hi ha una resposta senzilla sobre l’exercici de la sexualitat en la vida de Jesús en els textos del NT, perquè no es parla del tema explícitament.

3. Moltes d’estes conferències sobre l’afectivitat en la vida del prevere, poden deixar la sensació que el sacerdot és un ser humà amb una problemàtica afectiva molt diferent de la de la resta dels mortals. El món necessita hòmens vocacionats —cèlibes, solters, casats— a tindre relacions obertes i sanes d’amistat profunda sense estar mediades per interessos afectius egoistes.

-------

CONFERÈNCIA DÈ MONSENYOR URIARTE
«Equilibri del sacerdot saludable» va ser el títol de la conferència que va oferir el bisbe emèrit de Sant Sebastià, José Maria Uriarte, en la tercera sessió del Curs de Formació Permanent.

En esta ponència també es va tractar sobre la superació des de la fe de les ferides i la immaduresa en el cor sacerdotal. Monsenyor Uriarte va exposar el tema des d’una existència celibatària «constantment reassumida i actualitzada».

Una conferència magistral, extensa, sobre el celibat, desenrotllada amb una metodologia clàssica: expositiva i comparativa amb les distintes fases de la persona sacerdotal. El prelat va explicar el tema durant la major part del temps (quasi 2 hores). Cap deliberació sobre el que s’exposà; dos breus comentaris entre els assistents.

La reflexió que vull compartir és la següent: ¿Està servint el Procés de Renovació Sacerdotal a alguna cosa més que a meres conferències? Si volem evangelitzar el que més ens urgix és deliberar o debatre en veu alta, per a poder fer patents les discrepàncies i concordàncies amb l’actual estat de les coses.

Un retrobament sacerdotal en el saló d’actes de la Facultat amb passió pel diàleg sobre el celibat. Alguns interrogants sobre la conveniència o no de la llei del celibat m´haguera agradat escoltar.

¿Estem lluny de l’ordenació de casats? ¿Abolició de la llei del celibat obligatori? I si el celibat opcional no és la solució, ¿què dir sobre els «viri probati»? 100.000 sacerdots secularitzats. ¿Com reintegrar els sacerdots casats en la nostra diòcesi? Dialogar sobre el paper de la dona en la vida del prevere, etc. El que es va dir necessitava major espai de dies i de temps, per a una profunda deliberació.

Diu el pare Cosme Puerto, sexòleg: «El llibre sobre el celibat de monsenyor Uriarte, l’he llegit, per a vore el que aporta de nou al que s’ha dit. El que diu és molt correcte, però no aporta una antropologia real, positiva, per a fonamentar i defendre hui en el nostre món el celibat com cal. El que critica és correcte».

Isabel Gómez Acebo aporta: «Caldria preguntar-se si el problema és que fins i tot la nostra civilització, molt més avançada que les anteriors per a parlar de les relacions home-dona, té dificultats per a veure fora d’un context sexual».

Conclusió. Necessitem exposicions que ens oferisquen una visió del ministeri realment nova. Moltes històries celibatàries s’han viscut amb horitzons estrets. Hui alguna cosa ha canviat… La bona nova sobre el celibat ha quedat suspesa. Fan falta alguns desbloquejos.