Francisco Albuixech Estarlich: Bona persona i bon sacerdot

Carles Xavier López Benedí
“Bastantes años y siglos ha aparecido la Iglesia al lado de los poderosos. Ya va siendo hora que se dé cuenta de su equivocada situación y empiece a tomar posturas nuevas pidiendo perdón. La Iglesia debe ser la defensora de los pobres y oprimidos que no tienen voz, siguiendo el mensaje liberador de Jesús de Nazaret”(Francisco Albuixech en l’homilia del 23 maig 1976 amb motiu del tancament de 300 treballadors de la IV Planta Siderúrgica Integral al temple parroquial de Sant Pere del Port de Sagunt).

El passat 5 de desembre de 2017 va morir en l’Hospital de Sagunt Francisco Albuixech Estarlich, retor de la parròquia Sant Pere Apòstol del Port de Sagunt des de gener de 1975, acompanyat de la seua família i de la seua comunitat parroquial. Tranquil, serè i agraït de la vida gaudida i amb la Fe il·lusionant que junt a la seua vitalitat, alegria, afecte, espontaneïtat, espiritualitat, coherència, capacitat crítica i amor per l’Esglèsia i la seua comunitat, ens deixa un gran agraïment i goig del privilegi de la vida compartida amb ell, com a persona i com a sacerdot, i a la mateixa vegada una tristor immensa per la seua marxa.

Nascut a Bolbaite, el 10 de maig de 1936 (1), on va viure la infantesa i joventut compatibilitzant la seua vida familiar i educació, amb les tasques rurals i la implicació pastoral en la parròquia del poble, avançant i enriquint la seua vocació de servei fins que a l’agost de 1962 va ingressar en el Seminari de Vocacions Tardanes de Salamanca, amb 27 anys. Després de 10 anys de formació en l’Institut Teològic d’Ordres Religioses (ITOR), anomenat “Gaudium et Spes” de la Universitat Pontifícia de Salamanca, i de convivència en el Col·legi del Salvador, en els quals va coincidir amb Carlos Osoro, José Mar. Setién i Antonio Duato entre altres, el 25 de maig de 1972, va ser ordenat sacerdot per l’arquebisbe José Mar. García Lahiguera en el marc del 7é. Congrés Eucarístic Nacional que se celebrava a València.

A l’agost 1972, pren possessió com a coadjutor de la parròquia de La nostra Senyora de Begonya del Port de Sagunt i entra a formar part de l’equip sacerdotal amb Sebastián Teresí Ballester, José Zamora García, Joan Camarena, José Fornés, Antonio Duato, Jaime Pons, Juan Roig, Juan Matoses i Juan Tortajada. En gener de 1975 és nomenat retor de la parròquia de Sant Pere Apsòtol, sustituint a Pepe Fornés, on va desenvolupar la seua vida com a sacerdot fins a la seua recent mort.

“Construyendo Comunidad”

“Construyendo Comunidad” (2) no és tant sols el títol de la publicació commemorativa dels 25 anys de la construcció del temple de Sant Pere del Port de Sagunt, presentada en juny de 1993 per Monsenyor Vicente Enrique i Tarancón, ha estat el lema que ha guiat a la nostra comunitat parroquial des de l’arribada com a retor, en 1975, de Francisco Albuixech Estarlich, “Don Paco”.

Francisco Albuixech va impulsar, des dels primers anys en Sant Pere, la construcció d’una comunitat parroquial viva, educadora i compromesa. Amb una pastoral a la llum del Vaticà II, afavorix processos de creixement integral i participació responsable de cadascuna de les persones que formem la comunitat parroquial, potenciant l’autonomia i responsabilitat de cadascun dels grups i projectes, així com una decidida vocació per impulsar la millora dels projectes parroquials, la coordinació des del Consell de Pastoral i les assemblees parroquials com a espais d’avaluació i de planificació conjunta que han afavorit la vitalitat i el compromís de la comunitat.

La preparació col·lectiva de les celebracions, sobretot en els temps forts de Nadal i Setmana Santa, així com el foment de la participació i la dinamització de la comunitat en les eucaristies dominicals van ser metodologia habitual que implicaven a la comunitat parroquial en la litúrgia i en l’alegria de compartir Vida i Fe.

Un pilar fonamental de la construcció de la nostra comunitat parroquial ha sigut l’educació. D’una banda l’educació formal, mitjançant el Col·legi Parroquial Sant Pere, creat en 1960 i renovat en 1991, amb els seus esforços en inversions per a l’adaptació de les infraestructures als diferents marcs normatius, la seua implicació en la direcció, gestió i fins i tot en algunes èpoques en la docència, sempre amb l’objectiu d’afavorir una escola innovadora, compromesa i arrelada en la realitat del barri. Per una altra, l’opció per l’educació no formal, plasmada en el seu continu impuls i suport al projecte d’infància i joventut, que es va concretar en els diferents projectes: Catequesi, Juniors (denominació pròpia que no va suposar la integració en Juniors MD o AC), Juvenils i Joves, campaments d’estiu, i altres iniciatives com la Comunitat Jove, Emaus, Atentos al Cruce o l’impuls per conéixer la comunitat de Taizé.

En esta línia, Francisco Albuixec es va esforçar sempre a aconseguir que els educadors i educadores participaren en processos de formació en l’àmbit de l’Animació Juvenil, afavorint la qualitat dels projectes, la responsabilitat dels joves i la relació amb altres realitats de l’educació en el temps lliure, o que tingueren el suport del grup de Pilots, format per antics educadors.

Este esperit formatiu es va complementar al llarg de tots estos anys amb la proposta de xarrades i cicles per a adults i joves, en els anys 90 des d’un plantejament arxiprestal i posteriorment parroquial, que ens va donar l’oportunitat de reflexionar i formar-nos amb persones de molt alt nivell com Antonio Andrés, Toni Català, José Luis Coll, Vicente Botella, Josep Boades, Anna Segui, Rafael Sanus, Montse Escribano, Juan Biosca o Miguel Payá entre altres, o referents socials i sindicals de la ciutat com Àngel Olmos, Buenaventura Navarro o Vicente Muñoz.
El fet de connectar Fe i compromís per la transformació social i el compromís polític ha sigut un altre dels eixos pastorals impulsats per Francisco Albuixech. A partir de la preocupació per la realitat de les persones més empobrides i vulnerables va impulsar de manera continuada i il·lusionant l’acció de Càritas parroquial i l’arxiprestal, projectes de cooperació amb comunitats d’Àfrica o Centreamèrica, l’opció pel comerç just i el consum responsable, el suport actiu a les mobilitzacions de Pobresa Zero, la presència continua dels problemes del món obrer i els reptes de la igualtat entre dones i homes dins i fora de l’església, amb el ferm objectiu de tindre sempre present l’Evangeli, com a referent imprescindible per al canvi social necessari per a aconseguir una societat més igualitària, justa i solidària.

Muchas Gracias, Don Paco!!!

Carles Xavier López Benedí. Comunitat Parroquial de Sant Pere Apòstol del Port de Sagunt

(1) Molt recomanable la lectura de la biografia de Francisco Albuixech, junt a les de Sebastía Teresí, José Fornés i Joan Camarena, que es poden trobar a la recentment publicada “La Memoria Necesaria III. Historia de Puerto Sagunto. La dictadura franquista.” (2017) de Buenaventura Navarro.

(2) Des de www.San-Pedro.org l’espai a la xarxa de la comunitat parroquial de Sant Pere Apòstol, es pot accedir a la publicació “Construyendo Comunidad” (1993) així com un gran nombre de les homilíes, celebracions i imatges de la comunitat parroquial i de Francisco Albuixech.