DIMECRES CULTURALS

No és gens freqüent que ploga a València; de fet portàvem mesos sense vore caure una gota des del cel, però aquest matí de dimecres de novembre, una lleugera pluja tan dèbil que a penes destorbava caminar sense paraigües, en acompanyava. Donades aquestes circumstàncies, pensàrem acudir i entrar a l’edifici de la Fundació Bancaixa, el centre de la plaça de Tetuán: Allí s’anunciava una nova exposició del gran pintor Joaquim Sorolla.

Ja a la façana es contemplava un gran cartell anunciador de l’exposició, i com un perfum de lliris en flor, assutzenes i roses s’intuïa des de la porta mateixa. Entrant, ens trobàrem una gran exposició integrada per 120 obres de l’autor –algunes inèdites- entre olis, dibuixos, escultures, taulellets i esbossos realitzats pel propi Sorolla del seu jardí: obres procedents en major part del Museu Sorolla, però també d’altres col·leccions com les de la Fundació Bancaixa, el Museu de Belles Arts de València, l’Ajuntament de València, i també d’altres col·leccions particulars.

Una nova ocasió que ens possibilita admirar una pintura lluminosa i optimista, una pintura calorosa que no li passa desapercebuda a tot el que la contempla amb tranquil·litat i sense mirar el rellotge.

L’exposició possibilita als visitants descobrir gran part de l’obra que l’artista va fer sobre els jardins; invita així mateix a conèixer en profunditat la influència que els jardins andalusos volcà sobre la seua producció artística i també sobre el propi jardí al que donà vida i forma en la seua residència a Madrid. No podien faltar tampoc algunes obres inspirades en jardins valencians. No es pot dissimular la influència en l’obra de Sorolla dels patis i jardins de los Reales Alcázares de Sevilla i de la Alhambra de Granada.

Sorolla, després del gran esforç que li suposaria la realització del gran encàrrec dels murals “Visions d’Espanya” per a la Hispanic Society de Nova York, es donà un temps per a pensar en un jardí, dissenyar-lo, plantar-lo, cuidar-lo i gaudir-lo pintant-lo: cosa que ens descobreix la doble faceta de pintor i jardiner, com també ho foren altres pintors també famosos. Com diu Consuelo Luca de Tena, comissària de l’exposició, “aquesta faceta del pintor apareix quan ja no tenia necessitat de pintar per encàrrec: els pintà per gust. Fou l’última afició de la seua vida. Una bona representació es guarda en la seua mateixa casa; són quadres molt bonics, perquè estan pintats amb molt desembaràs; són els racons que el mateix Sorolla escollí, i contagien als que els contempla una fruïció especial”.

Pel que veiem, Sorolla comença a complir un dels seus somnis de la seua vida: unir en un sol espai el seu estudi i la seua casa, la seua pintura i la seua família, tot això emmarcat per un bell jardí. Sorolla sap molt bé el que vol, i ho plasma exitosament.

L’exposició fou inaugurada el passat dia 7 de novembre; i es podrà visitar fins a Falles. Una nova ocasió per a poder admirar part de l’obra del gran pintor valencià. Sorolla torna a la seua terra en espera d’un espai que es destine en València a l’obra del pintor més internacional de la seua ciutat natal.
Vicent Ruix