Más de 5.000 mujeres israelíes y palestinas Marchan a través del desierto por la paz en Oriente Próximo

(Javier Castellanos) Miles de mujeres israelíes y palestinas han protagonizado recientemente (8/10/17) una marcha por el desierto, vestidas de blanco, para pedir la paz en Oriente Próximo.

La marcha terminaba en la orilla del río Jordan, donde han levantado una simbólica “carpa por la paz” con los nombre de Hagar y Sarah, las madres de Ismael e Isaac, hermanastros patriarcas de musulmanes y judíos, según las Escrituras.

“Somos mujeres de la izquierda, de la derecha, árabes y judías, de ciudades y periferias, y hemos decidido que vamos a detener la próxima guerra”, ha proclamado Marilyn Smadja, una de las fundadoras del grupo organizador del evento, Women Wage Peace (Las mujeres libran la paz).

“Dicen que éste es un conflicto antiguo, pero nuestras madres ancestrales querían para sus hijos lo que queremos nosotras: prosperidad y seguridad”, ha añadido la organización, creada tras la operación israelí en Gaza de 2014, que se cobró las vidas de 2.100 palestinos y 73 israelíes.

Mi reflexión: Una vez más constatamos que la mujer es la que da armonía, empuje y sentido al mundo.

Rol indispensable que ellas ocupan en la pastoral de la Iglesia. Todavía las tenemos demasiado sumisas y relegadas. Tengamos muy en cuenta el papel de la mujer en los diversos ámbitos de la vida diocesana de Valencia.

¿Què ens ha passat amb la transmissió de la fe en l'Espanya catòlica? Han canviat els valors, el que hi ha és una transvaloració (no tant un relativisme) a la qual la religió tradicional no dóna resposta.

L'espiritualitat religiosa ha tingut i pot seguir tenint, d'una manera renovada, diverses potencialitats en la vida contemporània: com a element vital del qual es nodrix la cultura (Ortega); com a aliment dels mínims morals (A. Cortina); com a espiritualitat religiosa cristiana en formes ben acreditades en la teoria i en la pràctica. Des de l'Ora et labora dels monestirs, passant per l'espiritualitat específicament ignasiana i moltes altres (cadascuna amb el seu propi carisma) fins a l'específicament elaborada per la teologia de l'alliberament i la de la Mare Teresa, constantment s'ha reclamat vivificar l'espiritualitat, com en els últims temps va fer de manera paradigmàtica també el gran teòleg Kart Rahner en el seu sempre recomanable «llibret» Canvi estructural de l'Església.

FUNDACIÓ ETNOR Els problemes socials i polítics més apressants del nostre temps

La inauguració del XXVII Seminari Permanent d'Ètica Econòmica i Empresarial de la Fundació ETNOR es va celebrar a la seu de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), a la plaça del Comte de Carlet 3, a València, el dilluns 23 d'octubre a les 19h.

Adela Cortina, qui fou guardonada amb el Premi Nacional d'Assaig en 2014, ens va parlar entre altres temes de l'aporofòbia, el rebuig al pobre, una reflexió imprescindible sobre un dels problemes socials i polítics més apressants del nostre temps.

Els qui produïxen verdadera fòbia no són tant els estrangers o la gent d'una raça diferent sinó els pobres. Els estrangers amb mitjans no produïxen rebuig, sinó tot el contrari, perquè s'espera d'ells que aporten ingressos i se'ls rep amb entusiasme. Els que inspiren menyspreu són els pobres, els que sembla que no poden oferir res bo, bé siguen emigrants o refugiats polítics.

Adela Cortina va buscar en el lèxic grec la paraula «pobre», 'áporos', i va encunyar el terme «aporofòbia», que en castellà ha sigut recollit per la Real Academia de la Lengua.

Adela Cortina explicava la predisposició que tenim els sers humans a esta fòbia i va proposar camins de superació a través de l'educació, l'eliminació de les desigualtats econòmiques i la promoció d'una democràcia que mamprenga de deveres la igualtat i el foment d'una hospitalitat cosmopolita.

La professora Cortina presentava al món empresarial idees conegudes de la Doctrina Social de l'Església, accentuant enfocaments i perspectives que projectaven una alternativa verdadera al món empresarial.

Saviesa i valentia en esta dona cristiana, per a aconseguir fer pensar al món empresarial en un diàleg fluid amb tots els presents.

La Fundació ETNOR (ètica dels negocis i de les organitzacions) és una organització sense ànim de lucre que naix en 1991 amb la finalitat de promoure el reconeixement, difusió i respecte dels valors ètics implícits en l'activitat econòmica i en la qualitat de les organitzacions i institucions públiques i privades.

FACULTAT DE TEOLOGIA El virus del clericalisme i del pelagianisme entre el clero

La Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València va acollir el matí del dijous 26 d'octubre, la presentació del «Procés de Retrobament Sacerdotal», una iniciativa que té com a finalitat aconseguir «un diàleg sincer entre els preveres de l'arxidiòcesi».

La presentació va tenir lloc al saló d'actes de la Facultat, a càrrec dels professors José Vidal Talens i Santiago Pons.

Allí se'ns ha parlat de la necessitat de «parlar amb assossec»; de crear un «nou clima»; de «posar en dubte les nostres seguretats»; que «no diguem que no tenim temps» en un moment difícil en què Déu actua com a Kairós. Més idees:

- «El requisit per a resoldre qualsevol problema és plantejar-lo». - «Mai més sacerdots aïllats; es compta amb nosaltres». - «Evangelitzar és possible; és fer deixebles de Jesús». - «No comencem de zero. Posem al mig les experiències, amb un diàleg seré».

Tots sabem que la formació és fonamental per a la construcció del Regne. I una formació per als clergues que no siga ni massa clerical ni massa pelagiana. Si fem el que podem, Jesús salva.

Necessitem reflexionar sobre la nostra identitat sacerdotal també amb les nostres comunitats laicals, sent conscients dels problemes de l'època en què ens ha tocat viure.

Advoquem perquè la formació presbiteral siga autèntica i aporte noves forces. El que predomina en la nostra vida ministerial és el «seguir tirant» amb resignació pels carrils de la mediocritat. Necessitem una formació més per a la vida ministerial.