Cap on va la Comunitat Valenciana? P Gramage

Paco Gramage
Una interpretació psicoanalítica de la festa del 9 d’Octubre al Palau ens donaria, d’una banda, allò que l’acte amb una sensació d’aparent normalitat, va expressar en la seua manifestació, en particular la dels intervinents principals; d’altra banda, però, cadascun dels testimonis s’hauria d'enfrontar davant d’un mirall, perquè ens projecte i descobrisca, en forma d’interrogacions, l’altra faceta oculta de la realitat, perquè ens mostre allò que està absent i ocult com un desig que ambiciona arribar a ser.

1. L’acte de lliurament dels Premis 9 d’Octubre. La manifestació: En este context, en l’acte de la festa nacional del 9 d’Octubre es donà una resposta positiva a la nostra societat: la representació del Poble Valencià en l’acte commemoratiu al Palau, va utilitzar la seua «presència» en l’elecció dels guardonats i en especial els de les Altes Distincions de la Generalitat, en les persones d’Hortènsia Herrero, Adela Cortina i Joan Manuel Serrat. Estes valoracions ens vincularen, sens dubte, més que el territori i les banderes.

Un desig ocult: - ¿Quan serà el dia en què l’aspiració a ser un poble unit i que siga possible cantar «tots a una veu» no se sustente sobre barreres i en el discurs de l’odi amb la permissivitat de les institucions? En el mateix sentit unes reflexions al voltant dels tres guardonats amb l’Alta Distinció de la Generalitat:

2. Fundació Hortènsia Herrero: Els diners no són la prioritat. La manifestació: Els valencians hem sabut reconéixer i agrair este comportament amb la cultura de València, que prioritza l’activitat artística als diners: tot un referent a imitar. Els frescos de l'església de Sant Nicolau o el Col·legi Major de la Seda són un exemple d’esta aportació. Tant de bo que este exemple progresse, perquè —dit de passada— no deixa de ser en la nostra comunitat una cosa excepcional, ja que no abunden estos compromisos altruistes amb la cultura. Un desig ocult:

- ¿El reconeixement de la filantropia pot ocultar allò que hauria de ser normal i de justícia? - ¿Podem desitjar que els compromisos amb la cultura i la salut estiguen en mans d’accions altruistes?

3. Adela Cortina: Intel·lectualitat i compromís. Manifestació:
La vàlua intel·lectual d’Adela és coneguda per tot arreu. El valor de la seua trajectòria està en haver sabut connectar i comprometre la investigació filosòfica, en especial en temes d’ètica, amb la societat. La seua presència en l’esfera econòmica mitjançant la Fundació ETNOR, durant més de 25 anys, en dóna prova. Des d’esta fundació ha orientat la presència de l’ètica en el món empresarial i econòmic.
Des d’este compromís, va expressar en l’acte: «los gobernantes traten de reducir las desigualdades, cuidar de la tierra, acoger con hospitalidad a quienes buscan abandonar el hambre y la pobreza»; i, a continuació, va recordar: «este Mediterráneo donde nació la cultura occidental debería ser germen de una gobernanza que tuviera en cuenta estos valores», remarcant que la virtut de les institucions ha de ser la justícia.
Un desig ocult:
- Els nostres governants, en tractar de reduir les desigualtats, com diu Adela, ¿compliran d’una vegada el compromís pactat d’acollir amb hospitalitat aquells que busquen abandonar la fam i la pobresa?
- ¿No hauríem de considerar herois del nostre temps aquells socorristes disposats a saltar a l’aigua per rescatar vides sense destí?

4. Joan Manuel Serrat: Resistència i generositat.
Manifestació: Els valencians tinguérem en Miguel Hernández un testimoni cabdal del que és lluitar pel poble, testimoni que Serrat ha lloat en les seues cançons. El mèrit de Serrat és haver-ho sabut fer des de la generositat i lluminositat de les seues cançons.
Quan Machado, l’altre poeta musicat per ell, es trobà en els darrers i dramàtics moments de la seua vida en l’exili, a punt de morir, escrigué el que degué ser l’últim vers del seu poemari: «Estos días azules y este sol de la infancia». Lletres que reflectixen grandesa, tota una lliçó de generositat i d’esperança, tan necessària en la nostra societat, i que només la poesia i la música poden comunicar amb la lluminositat i generositat de les cançons de Serrat.
Desig ocult: - ¿D’ara en avant s’acabaran de posar obstacles a la investigació de milers de desaparicions forçades i altres violacions greus dels drets humans?
- ¿Quan s’assegurarà el dret a la veritat, la justícia i la reparació per tots ells, tal com exigixen les resolucions de les Nacions Unides i el dret internacional que Espanya és obligada a complir?