ANA BLANDIANA Creació literària, bellesa i llibertat

Vicent Torres Aguado
Esta primavera ens ha regalat dos textos excel·lents de la poetessa, prosista i assagista romanesa Ana Blandiana (Timisoara 1942), pseudònim d'Otilia Valeria Coman. Es tracta, per una part, d'un llibre de poemes, Octubre, noviembre, diciembre (1972), publicat en l'editorial Pre-Textos de València, en una edició bilingüe. L'editorial, que està donant a conéixer la seua obra poètica, ha editat anteriorment dos poemaris seus: Mi patria A4 i El sol de más allá y El reflujo de los sentidos. Per una altra part, s'ha reeditat Proyectos de pasado, en la nova col·lecció de l'editorial Periférica, un recull de narracions repletes d'un ressò de fantasia i poesia com poques vegades hem vist. Esta editorial també ha publicat en la mateixa col·lecció Las cuatro estaciones (2011), un altre recull de narracions de l'autora romanesa.

Però abans d'aturar-nos en estes publicacions d'enguany, cal presentar Ana Blandiana, una de les autores més rellevants del panorama literari europeu i una molt bona candidata, qualsevol any, al premi Nobel de Literatura. Nascuda sota el règim comunista de Romania, filla d'un enemic del poble —son pare fou un intel·lectual i prevere de l'església ortodoxa que patí la presó—, va viure sota les dictadures de Gheorghjiu Dej (1947-1967) i de Nicolae Ceauscecu (1967-1989). Va ser perseguida per tots dos dictadors a causa del seu compromís en favor de la llibertat, expressió vital, publica i present en tota en la seua obra literària, sempre amagada i perseguida. Obra creativa entroncada en el corrent anomenat Neomodernisme, format pel grup d'autors que inicien un primer moment de ruptura amb el realisme oficial, dogmàtic i socialista. Ana Blandiana es convertirà en referent d'una consciència moral i cívica a la mateixa altura d'escriptors com Ana Ajmatova o els Maldestan, Najda i Osip, Václav Havel i Soljenitsin. Va ser fundadora en 1991 de l'Aliança Cívica de Romania, organització independent que lluità en favor de la democràcia al seu país. Davall l'ègida de la Unió Europea creà el museu Memorial de les Víctimes del Comunisme i de la Resistència, a la localitat romanesa de Sighet, que junt als memorials d'Auschwitz i Normandia, marquen la consciència cívica d'Europa. Ha estat reconeguda internacionalment pel seu compromís en favor de la llibertat. Des d'esta consciència cívica naix i es desenvolupa tota la creació literària d'Ana Blandiana.

En Octubre, noviembre, diciembre (1972), amb l'empremta de la bellesa i del compromís social i amb l'arrel de la tradició bíblica del Càntic dels Càntics i la mística castellana, Ana Blandiana s'acosta amb la metàfora de l'hivern, als dies més obscurs i freds de l'estació temporal, i ens enlluerna amb la força de l'amor i de l'estima en la recerca del misteri i la felicitat.

Ana Blandiana recrea tot un món on el desig de la comunicació i del retrobament en l'altre per tal de construir i reconstruir el paradís perdut adquirix un veritable ressò de dimensions universals. La busca i la proximitat de l'amor que dóna vida recorre els versos de la romanesa amb una passió talment mística que ens arriba a fer perdre la nostra pròpia identitat amb el mateix misteri de l'amor: «Déjame encenderme en tu oscuridad / En la luz feroz, / Enséñame a arder oscuramente, / Modela mi llama / En forma de alas, / Dame una semilla de oscuridad / Para enterrarla en la tierra / Y hacer girar más rápido las estaciones / Para que crezca y la siembre de nuevo / Habrá entonces, bosques y campiñas / Arboledas y huertos, prados y bosques nocturnos».

I ¿qui no reconeix en estos versos que seguixen el rumor de la presència tan pròpia en la nostra tradició mística i barroca?: «Siento siempre que te acercas / Cuando los abedules se estremecen / Y empiezan a temblar / Y a susurrar sin fin / Vacilantes / Cual luna que se desliza; / Eres tan alto y tan delgado / Tienes tanto frío, / Con una mano sobre los ojos / Tiritando desatas / Bosques sin hojas». La mort com a donació i expressió màxima de l'amor està present en versos com: «Oh amor sereno / Tarde suave / Parecida al grano de uva / Que encuentra su muerte / En el cielo soñador de la boca». Amor, dolor, exili, mort, presència, misteri, pregària, tot s'esdevé en este cant de bellesa i poesia. I tot amb la fluïdesa d'un llenguatge líric i net. En Proyectos del pasado, onze narracions escrites amb un to de relats quasi fantàstics, ens mostra les escletxes obertes per on sembla brollar un possible espai de la llibertat, on enmig d'una terra erma pel setge ideològic, sua vida. Descobrim la condició ontològica de l'ésser humà per la ferida sagnant en la narració Una herida esquemática; la lluita de la natura contra les ideologies pernicioses en Reportaje; el que resta del camp arrasat pels plans de producció que busquen una política agrària deshumanitzada En el campo; la fam i les restriccions en Aves voladoras para el consumo, etc. Sense oblidar Proyectos de pasado, la història dels convidats a unes noces i la seua reclusió i aïllament i la seua supervivència en una illa al mig del desert. Alguns autors assenyalen una certa proximitat de la narrativa de la romanesa a Kafka i Poe, per la utilització d'un llenguatge fantasiós i poètic; altres assenyalen, inclús, una certa proximitat al realisme màgic dels autors llatinoamericans. Jo m'incline més a reconéixer les influències de les cultures orientals, tan presents en els manlleus històrics i culturals que s´han donat i es donen a Romania.

Les dues obres poètiques han estat traduïdes al castellà per Viorica Patea i Natalia Carbajosa. I les narracions, per la mateixa Viorica Patea i Fernando Sánchez. Els pròlegs dels mateixos traductors ens fan veure la grandesa de l'obra d'Ana Blandiana i ens aporten una riquesa interpretativa que ens fa gaudir dels textos d'esta romanesa compromesa i creadora que ens vol deixar l'encuny d'una vida al servici de l'altre... i de la bellesa. Es tracta de traduccions i edicions molt acurades d’unes editorials —Pre-Textos i Periférica— que fan del seu treball tot un pou de joia. Un autèntic regal.