Sermó en el primer diumenge de l’Advent

El teòleg Andreu Capella (València 1529-Sanaüja, Segarra 1609) va ser, primer, jesuïta, i després cartoixà. Fou novici a Portaceli i profés a Escaladei. Fou prior en diverses cartoixes. Durant 21 anys va regir la mitra d’Urgell (1588-1609), on va aplicar amb entusiasme la reforma tridentina. Algunes obres seues en castellà foren traduïdes al llatí, francés, alemany i italià, i molt reeditades. Els Sermons dels diumenges i festes es publicaren en dos volums (1593-1594). És el primer sermonari en la nostra llengua que seguix les disposicions del concili de Trento. Capella empra una llengua literària de gran dignitat i, alhora, és fàcil i pla «per a que tots ho puguen entendre». F. Xavier Martí.

Comença hui l’Església santa nostra mare de celebrar el temps sant de l’Advent, que és com una vigília de la solemnitat de la Nativitat de nostre Senyor que naixqué en aquest món per a nostra salvació. Perquè conforme a la festa ha de ser la vigília, puix com esta festa i solemnitat de la Nativitat del Senyor sia tan principal, no es contenta nostra mare santa l’Església de senyalar-li un dia de vigília, sinó molts. […]

[La litúrgia] no lleva l'Al·leluia, perquè si bé els sants pares que foren abans que Crist vingués al món, no tingueren el goig complit, l’esperança que tingueren de la seua vinguda els tenia alegres i consolats […] I esta esperança i desig que els Patriarques i Profetes i els altres justs i amics de Déu que foren abans de Crist tingueren de la seua vinguda al món, ens representa la santa Església en aquest temps de l’Advent. Ensenyant-nos que la vinguda de Crist nostre senyor fon abans molt temps revelada i promesa i esperada amb gran desig. Del qual parlant el gloriós sant Bernat, diu d’esta manera:

«Pensant jo moltes vegades l’ardor del desig dels sants pares que sospiraven per veure a Crist present en la nostra carn, reste compungit i confús en mi mateix, i a penes puc detenir les llàgrimes per la vergonya que tinc de veure la tebiesa i fluixedat dels nostres temps. Perquè ¿qui hi ha de nosaltres a qui cause tanta alegria l’haver-se-nos feta esta gràcia de venir Crist al món, quan encengué el desig dels Sants pares la sola promesa?».
[…] De dos vingudes principals de Crist nostre Senyor fa menció la Sagrada Escriptura. La primera en què vingué al món fent-se home per a salvar als hòmens. La segona en què vindrà amb la mateixa forma d'home que prengué per a judicar els vius i els morts, i donar a cada u segons les obres. La primera fon d'humilitat. De la qual parla el gloriós sant Pau, dient: «Desféu-se a si mateix prenint forma de servent». La segona serà de glòria i de majestat […] La primera vinguda fon de misericòrdia, convidant-nos amb la salut. La segona, de justícia per a castigar als que no s'hauran aprofitat de la salut amb què els convida. La primera fon per a ensenyar-nos el camí del cel. La segona serà per a llançar a l'infern als que no hauran volgut caminar pel camí del cel que ens ensenya.
[…] No desmaieu, sinó amb gran confiança alceu els ulls al Cel, i confieu en aquell Senyor a qui haveu servit que és fidel i no desampara als seus, sinó que els ajuda en els majors treballs i en la major necessitat. Oh feliç la sort dels servents del Senyor que en aquell dia tan temerós que fins als àngels del cel causarà temor i espant, ells estaran plens de confiança. I quan els miserables pecadors aniran amb el cap baix plens de confusió i vergonya, ells començaran a alçar el cap i alegrar-se, perquè s’acostarà la seua redempció. A tots ens redimí Crist el nostre Redemptor, però el fruit d’aquesta redempció seua no el gosarem complidament fins al dia del judici, en el qual ressuscitant gloriosos gosarem de la glòria de l’ànima i del cos, que és la complida redempció, i cessaran tots els treballs i angoixes i es complirà el que diu el gloriós sant Joan: «Eixugarà Déu les llàgrimes dels ulls dels seus servents, i no hi haurà mort, ni plors, ni clamors, ni dolor ningú». Aquest és el fruit de la vinguda de Crist al món. Preparem-nos en aquest temps del sant Advent per a dignament celebrar aquesta santa solemnitat, per a saber agrair i estimar tan gran mercé i benefici, i per a alcançar el fruit d’ella, de gràcia i de glòria. Amén.

(«Sermó en lo primer diumenge del Advent», Sermons dels diumenges, y festes principals del any..., Primera part, En lo castell de Sanahuja per Noel Baresson, 1593, fol. 1-8. Fragment adaptat).

Nota. Sobre les obres de Capella cf. Vicent PITARCH: Llengua i església durant el barroc valencià (València-Barcelona 2001, pp. 69-73); Enric MOLINÉ: «Els llibres del bisbe d’Urgell Andreu Capella», dins Església d’Urgell, 200 (1991, abril-maig) i 204 (1991, octubre); «Andreu Capella, bisbe d’Urgell (1588-1609)», Ibídem, 226 (1994). No hi ha edicions modernes de les seues obres, però hi ha reproduccions digitals en Internet.