À punt mèdia, per F. Aracil - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > NOTÍCIES Interpretació
 LA NECESSITAT I OPORTUNITAT D´À PUNT
 
 
Francesc Aracil
 
 Sembla pròxim el començament de les emissions d'À Punt, la nova televisió pública valenciana. À Punt Ràdio, l'altre mitjà de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, ja es pot sintonitzar en el dial dels nostres transistors, encara que en fase de proves. Després del traumàtic tancament de Canal Nou, ara fa tres anys i mig, som molts els que demanem i esperem tornar a gaudir d'una ràdio i televisions valencianes públiques, de qualitat i, per descomptat, en valencià.

   Ara bé, hi ha qui qüestiona la necessitat de posar en marxa una tal iniciativa en el moment actual. Les veus crítiques qüestionen sobretot la qualitat del model televisiu que acabara imposant-se, el reviscolament de vells vicis amb la politització dels informatius, l'anacronisme del model televisiu vigent de cara als emergents hàbits de consum audiovisual i les despeses excessives que comportarà tot plegat per a la butxaca del ciutadà, ja que es tracta d'un servici públic que es mantindrà amb els pressupostos de la Generalitat.
 
  Tot debat sobre el tema és d'agrair, però en parlar de mitjans audiovisuals valencians, no hem de perdre de vista que el seu objectiu ha de ser proporcionar a la nostra ciutadania un servici públic al qual té dret i del qual ara mateix no pot gaudir. Es tracta de valorar el fet de tindre uns mitjans de comunicació que facen possible una oferta informativa i d'entreteniment de qualitat al nostre territori. Des de posicions conservadores és previsible la crítica a tot servici públic com a superflu, innecessari i car, però l'experiència ens demostra que l'oferta privada no és, per definició, millor i més "barata" per als usuaris, donat que la qualitat sempre té un preu, i en molts casos de gestió privada de la cosa pública, els beneficis generats van a parar a les butxaques d'uns pocs.
 
  La cosa pública demana bona gestió i unes directrius clares de servici a la ciutadania. I el model a no seguir el tenim ben a prop: el del desaparegut Canal 9. Una televisió pública que passà d'un dèficit "modest" de 78.000 euros (declarats l'any que el PSPV-PSOE va abandonar la Generalitat) als més de 1.500 milions d'euros comptabilitzats en el 2012, un any abans del seu tancament. Canal 9 TV es va proposar liderar les audiències, i això els va dur a fer una programació excessivament comercial, indistingible de les que fan la majoria de les privades. Ja n'estem assabentats: molta retransmissió de competicions esportives; aposta decidida per la ficció en tots els seus gèneres, sobretot nord-americans però també llatinoamericans; talk shows protagonitzats per la caspa de la societat valenciana i espanyola; etc. I sobretot, noticiaris farcits de banalitat i de manipulació informativa a favor del partit governant. És clar que no és això el que s'espera de la nova À Punt.
 
  La urgent necessitat de disposar de ràdio i televisió en valencià està fora de discussió i no cal explicar-la massa. Hi ha el dret democràtic de poder gaudir de mitjans públics en valencià, un dret que ara mateix no està garantit, mentre que l'oferta en castellà és múltiple, tant en mitjans públics com privats. En això la població valenciana està en clar desavantatge respecte a les altres autonomies amb llengua pròpia, que sí que gaudixen de mitjans en la seua llengua cooficial. Ja no la normalització, sinó la mateixa supervivència del valencià, només és possible amb ràdios i televisions fets en valencià que facen arribar la llengua a totes les llars i a tots els dispositius. Hem de pensar no sols en la població que el parla i que el comprén, sinó també en els valencians de les comarques interiors castellanoparlants, en els nouvinguts, en els que estan interessats a ser competents lingüísticament, etc., que poden disposar d'un instrument que els faça permeables a la nostra llengua. No hi ha alternativa més vàlida per a fer viu el valencià que la seua presència normal en mitjans de qualitat i que emeten per a tot el territori.
 
  No oblidem que el tancament de Canal 9, en novembre de 2013, va provocar reaccions contràries molt àmplies en la societat valenciana, fins i tot en aquells que criticaven el seu model televisiu banal i partidista. I això es deu al fet que els ciutadans percebien que en aquell moment deixava d'existir un element fonamental de l'autogovern dels valencians i un instrument representatiu d'un espai comunicatiu i identitari propi. Ara mateix eixe espai és quasi invisible mediàticament: l'únic programa televisiu que arriba a tot el territori valencià és l'Informatiu Comunitat Valenciana que emet Televisión Española de dilluns a divendres, de 15 minuts escassos de duració.
 
  Per altra banda, hem de tindre present que la televisió és, no solament la principal referència informativa i d'entreteniment per a molts sectors de la població, sinó la principal generadora del material sobre el qual s'elaboren els imaginaris contemporanis. En efecte, malgrat les veus que anuncien la seua irrellevància cultural creixent, la televisió és encara en les societats contemporànies un dels mecanismes més reconeixibles de construcció de la identitat col·lectiva a través dels diversos gèneres televisius. Per això, els valencians necessitem uns mitjans amb programació cultural de qualitat que ajuden a elaborar el nostre imaginari passat comú i el nostre relat present. I això s'ha de fer de manera moderna, oberta i desacomplexada, sense caure en etnicismes excloents, però sense renunciar a realçar els trets culturals compartits que ens definixen i que tantes vegades han estat objecte de manipulació i ocultació. En eixe sentit una de les tasques d'À Punt serà aglutinar les sensibilitats provincials (Alacant, Castelló i València) encara presents i alimentades per determinats grups de pressió i per mitjans periodístics amb interessos particularistes, i articular una identitat valenciana transversal i unitària, allunyada de tot centralisme de València ciutat.
 
  Un aspecte innovador del nou projecte mediàtic valencià és el seu disseny adaptat als nous suports de la tecnologia de la comunicació. Doncs bé, davant les crítiques que auguren l'obsolescència del seu model i davant dels hàbits de consum audiovisual dels més jóvens, À Punt preveu la creació de productes informatius per a les diferents pantalles i dispositius, d'acord amb el replantejament que estan duent a terme els mitjans de comunicació més avançats del món (aspecte ja enunciat en la mateixa Llei 6/2016, per la qual es restablixen els mitjans audiovisuals de titularitat pública en el País Valencià). Això permetrà als ciutadans poder compartir els continguts televisius i radiofònics de manera senzilla i ràpida a través de les xarxes socials. A més, À Punt podrà actuar com a lloc de trobada per a l'intercanvi, la distribució i la difusió de continguts, i hauria de col·laborar activament amb l'arxiu audiovisual valencià i amb les televisions i ràdios públiques d'àmbits comarcal i municipal.
 
  Per últim, cal assenyalar un altre aspecte no menor, i és la producció audiovisual autòctona que farà possible l'existència d'À Punt. El tancament de l'anterior RTVV va condemnar el sector audiovisual valencià a la pràctica desaparició. No parlem només de les 1.600 persones que conformaven la seua plantilla en aquell moment, sinó d'un camp professional format per periodistes, càmeres, tècnics de so i de llum, dissenyadors, actors, guionistes, etc. (prop de 4.000 treballadors) que produïen externament programes que s'emetien en la RTVV, i que es quedaren sense la seua principal font d'ingressos. Per no parlar dels centenars d'estudiants i jóvens professionals que no han pogut aconseguir una experiència laboral i han hagut de buscar oportunitats en altres llocs. Cal, doncs, que la nova À Punt faça reviscolar este sector on tanta gent nostra pot desenvolupar la seua creativitat en la creació de productes dignes i professionals.
 
  Per tot això esperem, delerosos, À Punt.
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal