Joan Miró, orde i desorde, per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > CONTRAPORTADA Dimecres culturals
“JOAN MIRÓ, ORDE I DESORDE”

Vicent Ruix

Visitar en estos dies l’IVAM, és trobar-se amb una exposició  de l’artista Joan Miró (Barcelona 1893- Palma 1983). Un home per a qui l’art ho fou tot en la seua vida. Un artista que ha influït més del que pareix en el món de l’art, i també en l’imaginari modern, en la publicitat, i en el disseny. Com a anècdota es conta que, quan era jove, sos pares volien encaminar- lo com a dependent en una drogueria; però, com referia ell mateix —potser exagerant un poc— aquell treball li havia ocasionat una malaltia; i
que la seua vocació era la de ser artista, i a eixe camp es donà completament.

Era molt important per a l’IVAM, segons contava el seu director, José Miguel G. Cortés, inaugurar esta exposició Joan Miró, orde i desorde, primerament, perquè era la primera vegada en la història que el museu organitzava una gran exposició sobre l’obra d’este artista, per la qual cosa no podia deixar passar més temps sense preparar una bona mostra sobre un pintor considerat imprescindible per a poder entendre l’art del segle XX; i, en segon lloc,  era evidentment un honor fer una exposició sobre un pintor emblemàtic, clara referència en l’art espanyol i internacional, un artista que sempre intentà anar més enllà dels límits que, suposadament, tenia la pintura.

La inspiració de Miró, en paraules del director de l’IVAM, és gran en amplitud: «el vocabulari de les seues obres procedix d’una amplitud d’impulsos tal que li permet crear una proball: el primer, el cartellisme, —segurament Miró és un dels artistes de les  primeres avantguardes que més cartells féu; el segon element és la ceràmica; i el tercer aspecte és el de les arts escèniques. ducció dilatada i fluctuant que no sols el porta a expressarse en quadres i dibuixos, sinó també en centenars de gravats i litografies, escultures o peces de ceràmica. De la mateixa manera, és una experiència decisiva per a l’artista català la col·laboració amb professionals provinents d’altres oficis i formats en altres tradicions, són diferents mitjans d’expressió que li  permeten multiplicar la seua obra sense desnaturalitzar-la, i aconseguir amplis nivells de circulació per tal d’arribar a molts distints tipus de públic».

En total, la mostra reunix 200  peces (algunes mai exposades), entre pintures, escultures, dibuixos, ceràmica i peces vinculades amb les arts escèniques, procedents tant d’institucions culturals com de  col·leccionistes particulars. El comissari de l’exposició, Joan M. Minguet, expert en Miró i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, subratlla que la mostra es fixa  en tres aspectes del seu treball: el primer, el cartellisme, —segurament Miró és un dels artistes de les primeres avantguardes
que més cartells féu; el segon element és la ceràmica; i el tercer aspecte és el de les arts escèniques.
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal