La Pasqua de Didín Puig, per J. Millo - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > CULTURA
La Pasqua, de Didín Puig
 
 
Josep Millo Vallés
 
 
Sempre he pensat que hi ha paraules màgiques. Solen ser mots que desperten sentiments amables, o que evoquen experiències plaents viscudes en un passat que podríem retrotraure fins els dies lluminosos de la nostra infantesa.   Paraules com Nadal, Pasqua, Sant Joan, entre d’altres, van indissolublement lligades a records i vivències que sovint guardem al calaix càlid dels records.   Memòria i records són al cap i a la fi imprescindibles, potser perquè s’esdevenen l’únic testimoniatge amb què donar fe de la nostra trajectòria vital.
 
   Parlant de la memòria sobre els costums seculars dels nostres pobles, em vénen al cap unes paraules l’autor de les quals afirmava que “la memòria individual i la col·lectiva són sempre infidels, quan no acaben en l’oblit, que és el seu destí”. Una afirmació que, tot i la seua cruesa, sol acomplir-se massa sovint, molt a pesar nostre.
 
   Per aquesta raó, són tan encomiables publicacions com la que ara ens regala Didín Puig: Les festes de Pasqua, un text brillant que podríem classificar dins del gènere memorialístic popular, editat per Denes Editorial, i al que les magnífiques il·lustracions de Gabi Alonso li confereixen un valor afegit.
 
  Però abans que del llibre, caldria parlar, ni que siga de manera succinta, de la seua autora, de la seua insubornable defensa de la nostra llengua, dels estudis de Periodisme a París on organitzava els recitals que han fet Història al teatre Olympia: George Brassens, Ovidi Montllor, Lluís Llach... També caldria dir que, en tornar a València, va impartir al col·legi dels Jesuïtes les primeres classes de valencià, una llengua que havia aprés anys abans d’uns mestres ideals: Carles Salvador, Sanchis Guarner, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, entre d’altres. També va treballar a la discogràfica Edigsa, i com a assessora musical a TVE-Aitana fins que es va jubilar sent guionista del Departament de Programes de Canal 9-TVV. I mentre portava a termini aquesta tasca, escrivia articles i llibres com el que ara ens ocupa.
 
  Les festes de Pasqua, de Didín Puig, diguem-ho sense més preàmbuls, és un llibre que aporta molt més que uns records expressats en forma de costumari, de vivències, o dels costums d’un temps que ja no tornarà. La lectura d’aquestes pàgines ens connecta directament amb una manera de ser, unes actituds i una forma d’entendre el dia a dia o, més encara, la vida, d’un temps i un espai que l’autora coneix i que, sobretot, estima tant com es puga estimar el poble on vivim –Benimodo, en aquest cas–, i un temps que, ni que siga durant la lectura, Didín obra el prodigi de fer-lo reviure en la ment dels que visquérem aquella època, o de descriure’l tan visualment perquè siga perceptible a les generacions actuals.
 
  Resulta interessant la relació detallada dels preparatius casolans que precedien a la Setmana Santa, la suculència dels menjars propis d’aquelles dates –amb receptes incloses–, així com els actes devocionals i religiosos.   Però és en la celebració de la Pasqua, on l’autora adopta quasi exclusivament la veu de narradora protagonista com un senyal inequívoc del goig personal i col·lectiu que sentien en eixir al carrer, o al camp, o a les eres, com un senyal també inequívoc de la renovació del pacte amb la terra i la natura que ja explotava de llum i de color.
 
  Finalment, cal fer constar l’encert en l’ús d’un registre lingüístic i uns recursos literaris adients, així com de les il·lustracions abans citades i de l’arxiu fotogràfic amb que acaben aquestes festes pasqueres, lúdiques i participatives.  
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal