Parlem amb Mónica Oltra - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > FALLES 2018
 
PARLEM DE LES FALLES AMB LA SENYORA MÓNICA OLTRA, VICEPRESIDENTA DE LA GENERALITAT VALENCIANA I FALLERA MAJOR

 
 
- La seua participació ha sigut extensa i intensa en les Falles. I en este 2018 ha sigut nomenada Fallera Major de la seua falla Ángel del Alcázar.¿Feliç amb este càrrec?
 
  Òbviament sóc feliç amb el càrrec. Jo volia ser Fallera Major de la meua falla; ja havia sigut vicepresidenta, havia estat en la directiva, delegada infantil..., i em faltava passar per este honor de ser Fallera Major. A més este any coincidix amb el fet que el meu fill és president de la falla infantil. És un any de molta alegria, de molta responsabilitat, però a més és un somni complit.
 

- Mónica Oltra és una fallera activa i combativa. ¿Amb els valors de la democràcia i dels drets humans?
 
  Jo sóc una persona i la meua vida sempre ha estat compromesa amb la democràcia i els drets humans. La meua faceta com a fallera té altres components: jo estic en la falla perquè m'agrada, perquè m'ho passe bé, perquè em relacione amb els meus amics i amigues. Amb la meua família estic dins de la falla, i contribuïm al fet que la ciutat de València tinga una de les festes més singulars i espectaculars del món i que tinga el reconeiximent —des de l'any passat— de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La meua participació en la falla té sobretot eixe component de fer festa, de fer comboi, de fer art, de fer monument, de fer cultura.
 

- ¿Quines característiques hauria de tindre per a vosté una falla ideal?
 
  Jo crec que no existixen les falles ideals i les festes ideals. A mi, com a ser mortal, m'agraden les coses imperfectes, perquè la perfecció és molt cansada. Jo crec que les Falles són un reflex també del tipus de societat que tenim: una societat oberta, hospitalària, alegre, de color, de llum, de soroll... I, per tan,t per a mi les Falles evolucionen de la mateixa manera que evoluciona la societat i, en tot cas, sí que em sembla que la falla ha de tindre humor, ha de tindre sarcasme, ha de tindre exageració, i ha de tindre histrionisme, ha de tindre crítica. Sobretot, la crítica al poder. Per a mi el monument faller, l'eix central de la festa, ha de tindre això: eixa força transgressora que posa pates amunt els tòpics, els estereotips i, sobretot, que qüestiona el poder.
 

- ¿Somia amb falles amb valors reconeguts com el respecte a la diversitat cultural i la creativitat humana, als drets humans i al desenvolupament sostenible?
 
  Són elements presents, que en la crítica fallera s'aborden. Les qüestions de diversitat i creativitat són un element present en la festa. La Fallera Major, enguany, en la Crida va interpel·lar al món faller i a tots els valencians i valencianes a ser eixes Falles obertes, hospitalàries...; a obrir els casals a la diversitat com una riquesa de la nostra societat. I, per tant, jo crec que és un element present en la festa i que cada vegada estarà més present en la mesura que la nostra societat avance cap a eixos valors.
 

- "Equilibri Universal" és el nom de la falla municipal per a estes Falles de 2018. ¿Quin missatge humanístic, sobri i equilibrat li agradaria trobar?
 
  El que es planteja és un missatge global d'un món que volem que siga més just, més habitable, més amigable; que no tinga tantes diferències i en què tot estiga en equilibri, tant el benestar de les persones com la sostenibilitat del planeta. El repartiment de la riquesa d'este planeta: eixe és l'equilibri que s'ha de trobar. Esta setmana, en què celebrarem el Dia Internacional de la Dona, cal recordar les xifres del desequilibri hòmens-dones a escala mundial, que són terribles. Les dones sostenen el 60% del treball d'este planeta, mentre que només reben el 10% de la remuneració d'eixe treball o de la riquesa d'eixe treball. Les dones fem el 60% del treball del planeta però només rebem o compartim el 10% de la riquesa. En este món hi ha molts desequilibris i no només entre hòmens i dones. El missatge de la falla municipal crec que també el va expressar la Fallera Major de València en la Crida: hem d'aspirar a tindre una societat i un món on les persones siguem iguals, humanament diversos i totalment lliures.
 

- ¿Les Falles han sigut reconegudes com a festa global, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. ¿Un projecte d'humanització progressiu per a les Falles?
 
  El reconeiximiment de les Falles com a festa global i com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat és una gran ajuda a tot allò que representen les Falles i l'aportació del seu simbolisme a la humanitat. Jo sempre he dit que els valencians i, en general, els municipis que tenen falles li han fet un gran regal a la humanitat. Les Falles són una de les festes més espectaculars del món i també, és clar, són una festa molt oberta i participativa on tot el món pot disfrutar de la festa, siga faller o no. Un factor no només d'humanització. Les falles humanitzen, però tenen com a centre, evidentment, les persones i, per tant, són una projecció d'allò que som les persones amb les nostres diferències i diversitats.
 

- ¿Què ens caldria recomanar als artistes fallers enfront d'una societat que està embriagada de consum, d'abundància i de luxe?
 
  Als artistes fallers, ¿fer-los una recomanació? Més bé ajudar-los a treballar en millors condicions, per tal que l'ofici d'artista faller siga un ofici amb què la gent es puga guanyar la vida dignament. Cal promoure la incorporació de noves generacions a l'ofici d'artista faller. Els artistes fallers, el que més necessiten és suport públic i ajuda, més que demanar-los o recomanar-los alguna cosa. Els artistes tenen eixa creativitat, tenen eixa manera de crear un món dins d'una falla. Seria massa arrogant intentar recomanar-los. El que sí que crec és que des del poder públic se'ls ha d'ajudar.
 

- A vosté l'acompanya l'estil satíric de les Falles en algunes de les seues intervencions polítiques. ¿Considera que fa falta una major dosi d'"humor crític purificador" en la vida política espanyola?
 
  Jo no puc concebre la falla sense crítica, sense humor "àcid" a vegades. Eixe humor descarnat que fa que vore una falla ens faça sempre parar-nos i somriure. Jo crec que l'humor crític i cítric és purificador; és l'essència del monument que fa que es pose pates amunt el poder dels poderosos i el d'aquells que es creuen intocables.
 

- ¿Considera que hi ha aspectes sobre la igualtat que es poden revertir en les Falles a curt termini?
 
  El primer que hem de fer és plantejar-nos esta pregunta globalment. En esta societat encara hi han desigualtats entre hòmens i dones. Serà a poc a poc, amb polítiques públiques, amb la mobilització del dia 8 de març, i amb molts altres factors... Enguany estem visibilitzant que les dones som el 50% de la societat i que, per tant, volem compartir el 50% de l'espai públic, de la riquesa, de la presa de decisions: la visibilitat, en definitiva. I, per tant, eixe 50% es reflecteix en les festes populars, en els mitjans de comunicació, en la bretxa salarial de la nostra societat, on les dones cobren el 25% menys que els hòmens per la mateixa faena. No s'ha d'exigir a les Falles una cosa que no s'exigix a la resta de la societat. En tot cas, exigir-ho en la mateixa mesura. Clar que les Falles han d'avançar en igualtat entre hòmens i dones, però en la mateixa mesura en què ho ha de fer la societat en el seu conjunt.
 

- Qui li fa l'entrevista viu actualment a la Ciutat de l'Artista Faller. ¿Com valora el compromís de l'Ajuntament per reurbanitzar i modernitzar este barri?
 
  A la Ciutat de l'Artista Faller l'Ajuntament s'ha bolcat i, entre altres coses, pretén millorar els accessos per tal de millorar la comunicació del barri. S'està apostant no només per fer més habitable i còmode el barri, també per a millorar les condicions per a treballar; per a convertir este barri creatiu en un referent de visita, turístic fins i tot. L'Ajuntament vol fer de la Ciutat de l'Artista Faller un barri singular, un barri on poder trobar eixos tallers que són els constructors de somnis, que és el que són, en definitiva, els monuments fallers. En l'Ajuntament s'està actuant a fi que el barri siga un pol d'atracció de la ciutat, i per a realçar el seu valor.
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal