Patrimoni de l´humanitat, per J. Almela - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > TEMA DEL MES
 
GLOBALITZACIÓ POSITIVA PATRIMONI DE LA HUMANITAT
 
 
Mossén Joan B. Almela i Hijalva
 
 
 La globalització és un fet que s'imposa independentment de la nostra opinió sobre ella. Com passa i passarà tantes vegades en la història de la humanitat, és una realitat que sobrevé sobtadament i inesperada. Fa cinquanta anys molt poquetes veus de pensadors l'anunciaven i els qui ho feien mai podien imaginar-se la seua força. Malgrat tots els judicis i prejudicis, ací està, i no fa més que iniciar el seu poderós camí. No l'ha inventada ni planejada ningú, perquè, de la mateixa manera que el moviment de les ales d'una papallona fa estremir-se a Sírius, la globalització és fruit de milions i milions d'idees, d'interessos i de desitjos entrecreuats.
 
  Moltes coses passen per eixa nova extensió mental que abasta tot el planeta, "la nostra casa comuna", com tan encertadament anomena la Terra el papa Francesc. Són coses bones i coses roïnes, encara que algunes d'elles, que al principi ens pareixen males i molestes, acabaran sent beneficioses; i d'altres que ara ens semblem plaents, resultaran pernicioses. És a dir, la globalització té coses positives i negatives, com no podia ser d'altra manera i, per tant, el que ens pertoca és tractar de dirigir-la el màxim possible al servici de la humanitat. Per desgràcia l'actual globalització està basada en el capitalisme "feroç" que domina la nostra mentalitat occidental des de fa més de 200 anys, però el fet de la globalització és independent del seu basament. Sí. Per a mi és una necessitat de la conjunció humana, però este és un altre tema en què ara no puc ni he d’entrar. Cada cosa al seu temps i en el seu espai.
 
 L'acostament de les cultures, religions i persones és un dels grans avantatges que esta sorprenent marea ens du i, ja que estem en Falles vull posar com a exemple el fet que siga esta festa Patrimoni de la Humanitat. Quasi res: ¡Patrimoni de la Humanitat! No ja patrimoni del barri del Carme (on van nàixer les falles i on jo visc), ni patrimoni del tarannà del vell Regne valencià, ni tan sols patrimoni nacional... No: ¡Patrimoni de la Humanitat!
  
  Algú se’n riurà, d'este reconeixement; algú se n'alegrarà, perquè veu que farà més caixa; algú es queixarà, perquè es trenca la seua enyorança; però, si mirem un poc més alt de les sengles situacions, ens adonarem que tal reconeiximent és un d'eixos aletejos de la humil papallona que arriba fins a la gran estrela blava Sírius.
 
  El fet que tinguem patrimonis materials i immaterials de la humanitat és ben important, perquè a poc a poc, lentament però tossuda, la mentalitat va canviant i les persones van acostant-se: els estranys es convertixen en pròxims i els contraris en persones que pensen diferent simplement. Sí. Una cosa són les bones idees però, per tal que arriben a produir fruits reals, cal que entren en la mentalitat popular o general i, per això, es necessiten uns instruments que incorporen eixes idees al pensament usual. El fet que alguna cosa siga patrimoni de la humanitat ajuda i molt; és un d'eixos instruments.
 
  És un aleteig d'ales de papallona que fa la seua funció en la consecució d'una humanitat global, i a açò contribuïx el reconeiximent de les Falles com a patrimoni comú.
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal