Tranmetre la fe, per J. Belda - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Sumari > ANÀLISIS
 
Transmetre la fe Impuls, llenguatge i passió renovadora

 
Jesús Belda
 
 
 
  Dins del Procés de Retrobament Sacerdotal, la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València ha tractat en diverses sessions les dimensions essencials d'una parròquia reestructurada en clau evangelitzadora. Les conferències han buscat respondre a la pregunta de per què ens està costant tant passar d'una parròquia de manteniment a una parròquia en clau d'evangelització. Els ponents han tractat de presentar els millors continguts del kerigma per al nostre temps. Estes són algunes de les idees:
 
- Juan Carlos Carvajal Blanco, professor en la Facultat de Teologia de la Universidad de San Dámaso de Madrid: «Cadascú en la seua pròpia vida ha de fer eixe primer anunci, amb la seua experiència, al fil de la vida... Que l'eucaristia siga el centre, no vol dir que en tot moment fem l'eucaristia; la presència de Crist és múltiple.... Tenim una percepció tan negativa dels de fora que ens porta a tancar-nos. No sabem molt bé què fer per a transmetre la fe; hi ha un desfasament entre les estructures i l'Esperit... O recuperem el dinamisme missioner o la nostra fe s'asfixia: cal que l'Església es presente davant del món contemporani amb un impuls missioner capaç de promoure una nova evangelització».
 
- Joan Maria Amich i Raurich, vicari episcopal i delegat de Catecumenat i Catequesi del bisbat de Girona: «L’experiència catecumenal va dirigida a uns i a altres, encara que cal establir una clara distinció entre aquells que no han rebut el baptisme (que seran pròpiament els "catecúmens") i els que demanen completar la iniciació cristiana o reprendre el camí cap a la vivència de la fe».
 
 - José H. Prado Flores, un evangelitzador laic que va fundar i dirigix l’Escuela de Evangelización San Andrés, va insistir en la importància del kerigma o primer anunci de Jesús: «Si el primer anunci naix bé, continuarà bé. Si no és així, no podem esperar fruits. Fer de manera correcta este primer anunci serà necessari per a aconseguir persones que arriben al discipulat. Aconseguir este discipulat serà lògic, senzill i natural».
 
  Una reflexió personal. Sobre la transmissió de la fe, el Papa Francesc demana (cf. intenció d'oració del mes de desembre de 2018): "Per tal que les persones dedicades al servici de la transmissió de la fe troben un llenguatge adaptat al present, en diàleg amb la cultura”. I parlant als bisbes del Perú els deia: "Hui ens toca aprendre el llenguatge digital... aprendre el llenguatge dels jóvens i no tindre por a denunciar els abusos i excessos que es cometen contra el poble”.
 
 Alguns comentaris que li vaig fer amablement a José Prado:
 
- «No he vist cap cita en la seua exposició de la teologia de l'alliberament, tan puixant a Amèrica Llatina; escasses referències als pobres... Observe alguns perills d'una teologia assentada sobre una cultura burgesa, irreal, acomodada».
 
- «La nostra cultura occidental és complexa; i hi ha interrogants sobre la democràcia en l'Església, la dona, la sexualitat, etc., que estan condicionant els processos i rarament he vist esmentar en les diverses dissertacions de la Facultat».
 
- «M'ha agradat l'estil provocador d'alguns ponents, la seua habilitat i capacitat per a voler influir en els sacerdots acomodats... Les reflexions m'han fet caure en el compte de la necessitat de desenvolupar l'impuls evangelitzador amb parròquies sanes i fortes».
 
  El dijous, 15 de febrer, Alphonse Borras, vicari general de la diòcesi de Lieja (Bèlgica), va parlar sobre «Servicis o ministeris: el repte de la pluriministerialitat».
 
  Cadascú pot dir la seua. Els meus comentaris en veu alta van ser els següents:
 
1. "En la seua exposició ha eixit de nou entre nosaltres la qüestió de la necessitat d'impulsar una pastoral centrada en les unitats pastorals; ja l'any passat un altre ponent, Antonio Vadell, va reparar àmpliament en esta temàtica sobre la unitat pastoral de la Mare de Déu d'Inca, que llavors regentava... Ja són moltes les experiències que s'estan fent en altres diòcesis d'Espanya des de fa anys. En la concreció de les unitats pastorals entren diversos elements a tenir en compte en dur a terme la seua implantació. Però considere que els que exercixen el ministeri de la presidència en la nostra diòcesi han de decidir sobre este tipus d'institució nova, superant actituds de recel i de prudència excessives".
 
2. «En parlar d'una pluriministerialitat, cal obrir l'horitzó als nous ministeris socials, per a no quedar-nos restringits a la problemàtica ja clàssica dels ministeris litúrgics. Nous ministeris que no estiguen dedicats ad intra, a l'organització de la litúrgia, a la doctrina o a la moral. Nous ministeris ad extra, per a la cura de la naturalesa i la defensa dels més pobres. En la nostra diòcesi, ¿com es podria impulsar allò que ja existix en la Santa Seu sota el nom de Dicasteri (ministeri) per al Servici del Desenvolupament Humà Integral, competent en les qüestions que es referixen a les migracions, els necessitats, els malalts, els exclosos, els marginats, les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els empresonats, els aturats i les víctimes de qualsevol forma d'esclavitud i de tortura?»
 
3. «Poden sorgir nous ministeris per a nous projectes laïcals, però cal dotar-los de fons econòmics diocesans. ¿Per què no crear en la nostra diòcesi algun organisme com l'existent en la Conferència Episcopal, per a impulsar nous projectes d'evangelització? Són necessaris recursos, mitjans i voluntat renovadora en les institucions diocesanes, per a impulsar l'autoria laïcal».
Portada | Sumari | Edicions Anteriors | Contacte´ns | Mapa general del sitio
Copyright © 2018 Revista Cresol
Regreso al contenido | Regreso al menu principal