Dimecres culturals, per V. Ruix - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

Dimecres culturals, per V. Ruix

Sumari > CONTRAPORTADA
DIMECRES CULTURAL: ¿TAMBÉ EN ESTIU?

Vicent Ruix

No és l'estiu un temps atraient per a deambular molt pels carrers; més prompte és un temps per a buscar una bona ombra, fullejar una bona revista, entretenir-se amb una bona novel·la; és clar, parle dels que no han triat fer un viatge; en este cas el consell que cal donar depén de l'oratge del lloc que es visite: en uns casos serà convenient recórrer a un barret o, si el sol és fort, fugir de les hores de més força solar.

Tota esta introducció ve de la necessitat de parlar del Dimecres Cultural, com a cosa molt beneficiosa i de molta utilitat per a la persona. Perquè cal parlar de les excel·lències i beneficis que reporta per a la persona una eixida setmanal, amb bona companyia, per a canviar d'aires, conéixer llocs nous, saber d'altres activitats, intercanviar opinions, parlar de tot sense censura...

Jo vaig fent-ho durant més de trenta anys i no m'he cansat encara. És, ja ho dic, una necessitat, un desfogament i, en definitiva, una cosa molt sana. No m'he cansat encara de dir-ho i pregonar-ho en tota ocasió que s'ha presentat; i esta és una més. Unes voltes pot ser una exposició, altres una visita a la natura (hi ha molts llocs visitables; no esgotarem els llocs que són dignes de gaudir i que no estan lluny de nosaltres) i, el que no pot faltar mai, l'intercanvi sobre temes d'actualitat.

Dit tot açò, que -com deia aquell- calia dir-ho, recorreré a l'última eixida que hem fet i a la qual havien sigut invitats els capellans de l'arxiprestat.

En este cas, enguany, es plantejà en el meu arxiprestat la possibilitat de fer una última activitat del curs: una visita a la Granja de l'Ombria, situada a Vallada, un projecte d'espiritualitat interreligiosa i intercultural enmig de la natura, dut a terme per l'Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica (AVSA). Esta iniciativa, hui ja feta realitat, va complint, després de sis anys, amb l'objectiu de ser ajuda a la integració dels subsaharians que arriben a les nostres terres i es troben sense res i han d'anar a aixoplugar-se baix dels ponts. L’esmentada associació emmarca fonamentalment les necessitats següents: acolliment i acompanyament; inserció social, mediació intercultural, promoció general; programa de retorn.

Precisament em van encarregar a mi programar el dia en els seus horaris i temps. Com que era un lloc que jo coneixia molt bé, no vaig dir que no, i em vaig posar mans a l'obra. Eixiríem a les deu del matí, per a poder arribar cap a les onze hores. Arribats al lloc previst, ens esperaria Jesús Belda, promotor i abnegat treballador de la susdita associació en favor del món dels immigrants, amb un bon refresc d'aigua fresqueta.

L'amable acollidor ens faria un passeig per tot el recinte que ocupa la granja. Visitaríem les diverses parcel·les on s'entretenen i treballen els que són acollits mentre viuen i pernocten en tres tallers sostenibles i pràctics:

1. Taller de bioconstrucció

2. Taller de permacultura

3. Taller de cria d'animals

Tal com ho havíem programat, el dia resultà molt interessant. En eixos moments hi havia a la granja uns 17 subsaharians (del Senegal, Mali, Costa d'Ivori...), que conviuen ben organitzats amb una bona entesa entre ells, en espera de poder tindre papers per a normalitzar la seua estada amb normalitat entre nosaltres. Cal dir, a tot açò, que la Llei d'Estrangeria vigent no els és gens favorable i és, per tant, el primer maldecap que han d'afrontar, ells i la mateixa associació.

Cal dir també que ens emportàrem una sorpresa agradable: un grup d'estudiants que venien del sud, d'Alacant i província, que estaven fent un viatge de final de curs d'una setmana, amb l'objectiu de visitar projectes i iniciatives socials dignes de ser tingudes en compte. Allí passarien el matí i, després del dinar, pensaven visitar l'Hospital Dr. Moliner, un lloc entre els que tenien en cartera a visitar. Eren una vintena, acompanyats per tres monitors-mestres. A ells, els trobàrem ja enmig dels "morenets" i xarrant amb ells de tot.

El dinar fou una experiència grata d'amistat al voltant d'una taula llarga preparada pels mateixos amfitrions, que havien preparat unes bones ensalades de productes criats per ells (tomates, cogombres, encisams...) i dos paelles grans preparades i fetes també per ells. Paraules de l'acollidor, Jesús Belda, fent les presentacions pertinents, i paraules d'agraïment de visita fetes per un dels que ens acollien. Regat tot amb cervesa, vi i llimonada. I culminat amb unes bones tallades de meló d'Alger, herbetes i café.

Tot fins al moment del comiat: primer van ser el grup de jóvens que prosseguien camí, i després nosaltres, que tornàvem prompte per a retrobar-nos amb la nostra faena.

Un viatge fructífer i ben aprofitat, que haguérem volgut, en comentari dels quatre capellans que hi anàrem, que haguera estat millor aprofitat per tot l'arxiprestat (una trentena), com a última activitat del curs.

Com podeu vore, resultà ser una activitat digna i pròpia d’allò que déiem al principi, de les possibilitats que dona el Dimecres Cultural.

Una abraçada. I un desig d'un il·lusionant retorn.
Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal