LA VEU DEL PAPA FRANCESC - Revista Cresol

Vaya al Contenido

Menu Principal:

LA VEU DEL PAPA FRANCESC

Sumari > CRESOLET
LA VEU DEL PAPA FRANCESC      
No repetiu actituds de distància i clericalisme que algunes vegades, en la vostra història, van donar una imatge real d'una Església autoritària, dura i autocràtica.

El viatge apostòlic del Papa a Irlanda per al IX Encontre Mundial de les Famílies ha sigut un viatge difícil. Del discurs als bisbes irlandesos (Dublín, 26 d’agost de 2018) destaquem estos dos paràgrafs on parla dels «abusos de poder, de consciència i sexuals» de l’Església irlandesa i de la transmissió de la fe en la família.

Un tema recurrent de la meua visita ha estat, per descomptat, la necessitat que l'Església reconega i remeie amb honestedat evangèlica i valentia els errors del passat —pecats greus— pel que fa a la protecció dels infants i els adults vulnerables. Entre estos, les dones maltracta-des. En els últims anys, com a cos episcopal, heu procedit decididament, no solament a engegar camins de purifica-ció i reconciliació amb les víctimes, les víctimes i els supervivents dels abusos, sinó també, amb l'ajuda del National Board per a la protecció dels infants en l´Esglé-
sia a Irlanda, heu procedit a establir un conjunt detallat de regles destinades a garantir la seguretat dels jóvens. En estos anys tots hem hagut d'obrir els nostres ulls —és dolorós— davant de la gravetat i l'abast dels abusos de poder, de consciència i sexuals en diferents contextos socials. A Irlanda, com també en altres llocs, l'honestedat i la integritat amb què l'Església decidix abordar este capítol dolorós de la seua història pot oferir a tota la societat un exemple i una crida. Seguiu així. Les humilia-
cions són doloroses, però hem estat salvats de la humiliació del Fill de Déu, i això ens dona valor. Les ferides de Crist ens donen força. Vos demane, per favor, proximitat: esta és la paraula, proximitat al Senyor i al poble de Déu. Proximitat. No repetiu actituds de distància i clericalisme que algunes vegades, en la vostra història, van donar una imatge real d'una Església autoritària, dura i autocràtica.

Com esmentàrem en la nostra conversa a Roma, la transmissió de la fe en la seua integritat i bellesa representa un desafiament significatiu en el context de la ràpida evolució de la societat. La Trobada Mundial de les Famílies ens ha donat gran esperança i ens ha estimulat sobre el fet que les famílies són cada vegada més conscients del seu paper irreemplaçable en la transmissió de la fe. La transmissió de la fe es realitza principalment en la família; la fe es va transmetent "en dialecte", el dialecte de la família. Al mateix temps, les escoles catòliques i els programes d'educació religiosa continuen exercint una funció indispensable en la creació d'una cultura de la fe i d'un sentit de discipulat missioner. Sé que això és un motiu de cura pastoral per a tots vosaltres. La genuïna formació religiosa requerix mestres fidels i alegres, capaços de formar no solament les ments sinó també els cors en l'amor de Crist i en la pràctica de l'oració. De vegades pensem que formar en la fe significa donar conceptes religiosos, i no pensem a formar el cor, a formar actituds. Ahir el president de la nació em va dir que havia escrit un poema sobre Descartes i ho va dir, més o menys: "La fredor del pensament ha matat la música del cor". Formar la ment, sí, però també el cor. I ensenyar a resar: ensenyar els xiquets a resar; des del principi, oració. La preparació de tals mestres i la difusió de programes per a la formació permanent són essencials per al futur de la comunitat cristiana, en la qual un laïcat compromés està particularment cridat a portar la saviesa i els valors de la seua fe com a part del seu compromís amb els diferents sectors de la vida social, cultural i política del país.

Copyright © 2018 Revista Cresol - Creado por SocialOpen
Regreso al contenido | Regreso al menu principal